dimecres, 25 de maig del 2011

Editorial i comiat



Hola xics, xicones, animals o plantetes. En primícia mundial us deixe l'editorial d'enguany.

Agrair-vos a tots i totes l'esforç de tot l'any. Enhorabona!!! I especial menció als senyorets de 4t que diuen que ens abandonen (jo no m'ho acabe de creure). Sent que no hem pogut acomiadar-nos com cal però tots tenim molta feina. A vore si a meitat juny ens podem reunir i fer-nos una orxateta o un refresquet.

El Censu

Calidoscopi no és ni una revista ni un diari professional. És un humil projecte format per l’alumnat del Centre que tira endavant amb esforç i compromís. Però amb afany de superació i dedicació s’aprèn, s’evoluciona. Aquest avenç es pot comprovar amb l’edició d’enguany. Hem guanyat en profunditat d’anàlisi i hem apostat per donar seguiment a temes d’actualitat i interès general a través del gènere del reportatge.

Per bé que ha sigut un any complicat (crisi econòmica, desastres naturals...) i replet de notícies (eleccions, moviment dels “indignats”...), moltes vegades no sabem si fem una tria encertada dels articles o no. No podem perdre de vista que estem a un centre escolar i tractem de fer accessibles els continguts a l’hora que interessants i originals. Tampoc hem oblidat el valor d’aquest anys “LA SOLIDARITAT”, que sembla de màxima importància en les circumstàncies del món que s’aproximen.

Només dir-vos que hem treballat molt però també hem gaudit i rigut. Tenim el desig de què us agrade i trobeu algun article, idea o opinió que us complaga. Per a nosaltres, seria més que suficient. Per últim, agrair com sempre al professorat i alumnat que han col·laborat desinteressadament i que enriqueixen els reflexos del nostre Calidoscopi.


La Redacció.

dimecres, 18 de maig del 2011

Fins sempre amics!


Ei! Com esteu? Hui, 18 de maig de 2011, acabem la revista. Després de tot un any d'esforç i de paciència, acabem. La primera generació de Calidoscopi ha arribat a la fi. Han passat ja quatre anys desde que començarem, hem viscut moltes experiències ací dins. El temps ha passat rapidíssim, encara se'n recordem quan ens vàrem fer la primera foto a les escales del centre, de tota la gent que hi havia, només hem quedat tres. Només dir que hem estat molt agust venint tots els dimecres i que també em disfrutat de cada article que hem fet. Però hi ha que ser sincers, ací no només hem escrit com a rates de biblioteca. Ens han convidat a xocolata, a orxata... S'hem pogut adonar de tots els "cotilleos" del centre, ens han premiat amb material escolar, amb un diploma cutre de cartó.

Però res d'açò ha sigut comparable amb les discusions amb el censu.
Bo per acabar només cal dir que el trio lalalá s'acomiada per sempre, i deixa el poder a la baixa noblessa!

Que us vaja be!

dimecres, 4 de maig del 2011

Ulls tancats, boca oberta.



Eiii!






Teniu son després d'haver dormit 12 hores diàries? Us fa mal el cap després d'haver eixit amb els amics 8 hores lectives? T'has quedat "empanish" a classe després de escoltar mil voltes que "más por menos es menos"?






Si és així voste està patint els símptomes de la depressió posvacacional típics de l'alumnat (els mestres patixen uns altres)






Bo, per fi! els articles estan acabats (quasi tots), la redacció està en estat d'estrés (la setmana que ve entreguem el primer esborrany) després de no haver fet res en tot el curs i unes xiques rubies, d'ulls blaus i pell blanca vindran la setmana que ve a contar-nos les seues vides.






CINEMA: mireu-ho vosaltres que anem curts de temps, però el censu diu " crec que no és massa bona"






CIAO!(bambino)